Islas Baleares en el año 1992 estudio realizado al igual que las estadísticas anteriores
El Servicio Urgències-061-Balears, del Insalud, ofrece los servicios del Centro Coordinador de Urgencias Médicas (CCUM) y el dispositivo de respuesta desde 1992, que da cobertura al 90% de la población insular. Dispone de tres UVI-móviles en Mallorca, una en Menorca (Maó) y otra ambulancia medicalizable en Ciutadella. Se prevé la apertura de otra UVI-móvil en Ibiza a finales de 1997. La UVImóvil de Palma dispone de personal de enfermería en el dispositivo de emergencia en horario laboral ordinario.
El transporte aéreo se realiza mediante avión concertado con la empresa Ambulancias Insulares. Así mismo el transporte de enfermos desde Formentera a Ibiza se realiza en barco ambulancia.
El servicio depende de Gerencia de Atención Primaria.
Es necesario señalar la labor de la empresa privada mayoritaria, Ambulancias Insulares, que dispone de UVI-móviles, aunque no opera como SEME propiamente dicho.
Extraido del informe:
SERVICIOS DE EMERGENCIA MÉDICA
EXTRAHOSPITALARIA EN ESPAÑA (II)
A. Pacheco Rodríguez*/**, A. Álvarez García*,
F. E. Hermoso Gadeo**, A. Serrano Moraza*/***
*Servicio Especial de Urgencias INSALUD-061- Madrid. **Consorcio Público SCIS -EMERGENCIA Ciudad
Real-006. ***Servicio de Emergencia y Rescate SERCAM. Bomberos Comunidad de Madrid-085.
EL 112 EN BALEARES
La Comunidad Autónoma de las Islas Baleares fué la primera del Estado Español que puso en marcha el 112 aplicando las directivas de la Unión Europea (que estableció el 31 de Diciembre de 1.995 como fecha límite de implantación de este servicio para los estados miembros)Con esta decisión se estableció también la obligación de los estados miembros de introducir, en los servicios nacionales de atención de llamadas de urgencia, el número telefónico 112. Como teléfono de emergencias europeo, el 112 suministra atención telefónica a los ciudadanos y visitantes que se hallen en alguna situación de emergencia, independientemente del lugar o el estado miembro en el que se encuentren.
El Govern de les Illes Balears, siguiendo la decisión europea sobre el 112, y sensible a aquello que suponga una mejor atención a todos los ciudadanos, residentes y visitantes, creó en Octubre de 1995 un Servicio Integral de Gestión de Emergencias (SIGE). Con él, no sólo procuró simplificar en un único número de teléfono las llamadas de urgencia o emergencia sino que también creó un sistema de integración informativa y de telecomunicaciones. No se trata únicamente de una simple reunión o concentración física en una o varias salas de diferentes servicios, sino que también incluye la unión o la interconexión que permite que exista un único centro virtual, aunque los centros de coordinación de cada servicio estén ubicados en localizaciones diferentes.
GEIBSA nueva empresa de gestión de la DGE.
PLATERBAL
EL PRESIDENT
Jaume Matas i Palou
— o —-
CONSELLERIA DE FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR
Núm. 10017
Decret 50/1998, de 8 de maig, pel qual s’aprova el Pla territorial de les Illes Balears (PLATERBAL) en matèria de Protecció Civil.
La Protecció Civil s’identifica com la protecció física de les persones i dels béns en situació de greu risc col lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària, en la qual la seguretat i la vida de les persones pugui perillar i sucumbir massivament. La Constitució consagra una sèrie de drets ciutadans i postula una sèrie de principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics. D’entre tots ells podem assenyalar el dret a la vida i a la integritat física, així com els principis constitucionals de solidaritat territorial i d’eficàcia i coordinació administrativa, com a drets a garantir i principis que han d’informar tota política de Protecció Civil.
L’Estatut d’Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els terminis que estableixin les lleis i les normes reglamentàries que en desplegament de la seva legislació dicti l’Estat, la funció executiva en matèria de Protecció Civil.
La Llei 2/1985, de 21 de gener, de Protecció Civil, dona els fonaments per establir els adequats procediments i tècniques de planificació, coordinació i direcció dels diferents serveis públics relacionats amb l’emergència que es tracti d’afrontar. L’esmentada Llei, en el seu article 10.1, disposa que els plans territorials de comunitats autònomes, hauran de ser aprovats pels Consells de Govern respectius i remet a una disposició reglamentària a l’hora de fixar les directrius essencials per a l’elaboració dels plans territorials i dels plans especials de protecció civil.
Per acabar, en desplegament de la Llei 2/1985, es promulga el Reial Decret 407/1992, de 24 d’abril, que aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil. La Norma Bàsica en l’apartat 4, recull els aspectes mínims que ha de contenir un pla.
En l’elaboració del Pla Territorial de les Illes Balears (PLATERBAL) hi han participat les diverses institucions i agents implicats.
Per tot això, a proposta de la consellera de la Funció Pública i Interior, previ acord favorable i unànime de la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pres en la seva sessió de 17 de setembre de 1997, escoltat el Consell Consultiu de les Illes Balears, i haventho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 8 de maig de 1998, DECRET Article únic
S’aprova, mitjançant aquest Decret, el Pla Territorial de les Illes Balears en matèria de Protecció Civil, denominat PLATERBAL, que figura a l’annex.
Disposició final
El present Decret entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Palma, 8 de maig de 1998
EL PRESIDENT
Jaume Matas i Palou
La consellera de la Funció Pública i Interior
Maria Pilar Ferrer Vanrell
CAPÍTOL 1. CRITERIS GENERALS
1. CRITERIS GENERALS
1.1. INTRODUCCIÓ
Els accidents, sinistres i catàstrofes produïts tant per causes naturals com per errades tècniques i errors humans són, per desgràcia, cada cop més freqüents a la nostra societat.
Tots aquest esdeveniments poden arribar a originar situacions a les quals la societat, amb la seva organització normal, sigui incapaç de fer front satisfactòriament, per això les institucions governamentals han comprès la necessitat de l’existència d’una organització encarregada de proporcionar una resposta de manera simple, flexible, ràpida i efectiva a aquest tipus de situacions.Les competències d’aquesta organització recauen en l’actualitat en Protecció Civil.
Les competències de Protecció Civil tenen com a finalitat garantir la seguretat dels ciutadans, béns i medi ambient davant qualsevol tipus de risc o calamitat.
Protecció Civil és un servei públic on participen les diferents administracions públiques, així com els ciutadans, en l’organització, funcionament i execució.
Protecció Civil a d’oferir una resposta adequada mitjançant un sistema apte tant per a actuar en emergències catastròfiques o calamitoses, com en aquelles altres menys greus que, sense produir trastorn social, requereixen una atenció coordinada entre les distintes administracions públiques implicades, i d’aquestes amb els particulars. L’extraordinària heterogeneïtat i amplitud de les situacions
d’emergència, així com de les necessitats que generen i dels recursos humans i naturals que han de ser mobilitzats per fer-li front converteixen Protecció Civil, en primer lloc i especialment, en un problema d’organització. Però seria un error que Protecció Civil pretengués crear uns serveis específics, suplantar o exercir directament els serveis públics amb què ella puguin tenir relació. Protecció Civil ha d’actuar amb procediments d’ordenació, planificació, coordinació i dirección dels distints serveis públics relacionats amb l’emergència que es tracta d’afrontar.
En els supòsits d’emergència que requereixin l’actuació de Protecció Civil, una part molt important de la població depèn, almenys inicialment, de les seves pròpies forces. D’aquí que, com a primera fórmula d’actuació, calgui establir un complex sistema d’accions preventives i informatives, a fi de que la población adquireixi consciència sobre els riscos que pot sofrir i es familiaritzi amb les
mesures de protecció que, en cada cas, ha d’utilitzar.
La gestió d’emergències ha de basar-se en la planificació de les actuacions que cal realitzar i en la previsió de mecanismes adequats de coordinació entre els distints organismes que intervenen en elles, per això la present disposició pretén establir el marc fonamental que hi possibiliti la integració dels distints mecanismos de resposta front a emergències i calamitats en un sistema d’atenció d’emergències
integrat i compatible.
La Norma bàsica de Protecció Civil, aprovada per el Reial decret 407/1992 de 24 d’abril, constitueix el marc fonamental per la integració dels plans de Protecció Civil en un conjunt operatiu i susceptible d’una ràpida aplicació, determina el contingut del que cal acomodar-la dita planificació per aconseguir la coordinació necessària de les diferents administracions públiques i permetre, en el seu cas, la funció directiva de l’Estat, per a emergències on sigui present l’interès nacional.
Són emergències on està present l’interès nacional:
- Les que requereixen, per a la protecció de persones i béns, l’aplicació de la Llei orgànica 4/1981, de l’1 de juny, reguladora dels estats d’alarma, excepte setge.
- Aquelles en les que és necessari preveure la coordinació d’administracions vàries perquè afecten diverses Comunitats autònomes i exigeixen una aportació de recursos a nivell supraautonòmic.
- Les que per les seves dimensions efectives o previsibles requereixin una direcció nacional de les administracions públiques implicades.
- A l’efecte d’aquesta Norma bàsica, s’entén per Pla de Protecció Civil la previsió del marc organicofuncional i dels mecanismes que permeten la mobilització dels recursos humans i materials necessaris per a la protecció de personal i béns en cas de greu risc col lectiu, catàstrofe o calamitat pública, així com l’esquema de coordinació entre les distintes administracions públiques cridades a intervenir.
Els plans de Protecció Civil es classificaran en:
- Plans territorials. La seva elaboració tindrà com a objectiu afrontar les emergències generals que es puguin presentar en cada àmbit territorial (de la Comunitat Autònoma i d’àmbit inferior).
- Plans especials. La seva elaboració tindrà com objectiu fer afrontar els riscos específics la naturalesa dels quals requereixi una metodología tecnicocientífica adequada per cada un d’ells.
- En conseqüència, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) en virtut de les seves competències, ha elaborat el present Pla territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL).
- Per l’elaboració del PLATERBAL s’han tingut en compte els criteris i directrius establerts en la Norma bàsica a fi que sigui homologable i pugui integrar-se, en cas necessari, en altres plans d’àmbit superior.
- La Norma bàsica determina que els plans territorials han d’establir l’organització dels serveis i recursos que necessaris:
- De la mateixa administració que efectua el Pla.
- D’altres administracions públiques, segons l’assignació que aquestes efectuïn en funció de les seves disponibilitats i de les necessitats de cada Pla territorial.
- D’altres entitats públiques o privades.
Així mateix, per concretar alguns dels criteris i directrius esmentats anteriorment s’han tingut en compte, partint del caràcter de Pla director que ha de presentar el PLATERBAL, establint el marc organitzatiu general en relació amb el seu corresponent àmbit territorial, els següents:
- Definir els elements essencials i permanents del procés de planificació.
- Permetre la integració dels plans territorials d’àmbit inferior.
- Permetre la fixació d’objectius globals i garantir l’actuació de la CAIB en ordre l’estudi i prevenció de les situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública, i a la protecció i socors de persones i béns en els casos en què aquestes
situacions es produeixin.
- Proporcionar estratègies per a l’articulació dels plans de les administracions locals, per a l’adaptació estructural dels plans especials que determina la Norma bàsica i altres que realitzi la pròpia CAIB.
- Determinar el Programa d’implantació del Pla territorial i mantenint-ne l’eficàcia.
- Establir directrius per a la planificació local.
- Determinar programes generals d’actuació i aplicació de mitjans necessaris per assolir els objectius globals a curt, mitjà i llarg terme, a causa que la planificació no és un producte sinó un procés continu d’adaptació i millora.
D’altra banda, el PLATERBAL com a marc organitzatiu general, presenta un grau de flexibilitat que permet l’ajust del model de planificació establert amb el marc real de la situació presentada.
Consejos Insulares Menorca
Núm. 371
Aprobación definitiva del Plan Territorial de Protección Civil de la isla de Menorca (PLA TERME).
Aprobado definitivamente, por el Pleno de esta Corporación, en sesión de 24 de mayo de 2004, el Plan Territorial de Protección Civil de la isla de Menorca (PLA TERME).
Publicado anuncio en el BOIB núm. 158, de fecha 9 de noviembre de 2004, relativo a la homologación del Plan Territorial de Protección Civil de la isla de Menorca.
De acuerdo al Decreto 50/1998, de 8 de mayo, se considera definitivamente aprobado el expediente y se procede a la publicación del Plan, que se adjunta.
La presidenta
Joana M. Barceló Martí
Maó, 4 de enero de 2005.
LA TERME (1ªPARTE)
ÍNDICE
CAPITULO 1: CRITERIOS GENERALES
CAPITULO 2: AMBITO TERRITORIAL
CAPITULO 3: EL RIESGO
CAPITULO 4: CARTOGRAFIA
ANEXO 1: DEFICIENCIAS
ANEXO 2: SISTEMA DE INDICADORES DE RIESGO
ANEXO 3: BIBLIOGRAFIA
1. CRITERIOS GENERALES
1.1. INTRODUCCIÓN
La Ley Orgánica 2/1983, de 25 de febrero, aprueba el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares atribuyendo a ésta, en los términos que establezcan las leyes y las normas reglamentarias que en el desarrollo de su legislación dicte el estado, la función ejecutiva en materia de Protección Civil.
Como desarrollo directo de esta legislación se promulgan la Ley 2/1998 de 13 de mayo de Ordenación de Emergencias en las Islas Baleares, así como el Decreto 50/1998, de 8 de mayo por el que se aprueba el Plan Territorial de las Islas Baleares (PLATERBAL) en materia de Protección Civil.
Este Plan ejerce de Plan Director de la Comunidad Autónoma, bajo las directrices que marca éste y su desarrollo reglamentario se debe realizar la Planificación de ámbito territorial inferior, tanto Insular como Municipal donde proceda.
La Protección Civil se define según la Ley 2/1985 de 21 de Enero de Protección Civil, como un servicio público en cuya organización, funcionamiento y ejecución participan las diferentes Administraciones Públicas, así como los ciudadanos mediante el cumplimiento de los correspondientes deberes y la prestación de su colaboración voluntaria.
Con esta filosofía de colaboración y participación se elabora el PLAN DE EMERGENCIA TERRITORIAL DE LA ISLA DE MENORCA (PLATERME).
Los Planes Territoriales se elaboran para hacer frente a emergencias generales que se puedan presentar en el ámbito territorial, en este caso Insular de Menorca y establecen la organización de los servicios y recursos que proceden de:
- La Administración que efectúa el Plan.
- Las Administraciones Públicas.
- Entidades públicas y privadas.
El presente PLAN DE EMERGENCIA TERRITORIAL DE LA ISLA DE MENORCA, es un Plan Territorial básico y requiere, para su validación según la legislación y normas de Protección Civil vigentes:
- Aprobación por parte de Consell Insular de Menorca.
- Aprobación por parte la Comisión de Protección Civil del Gobierno Balear.
1.2. OBJETIVOS Y ALCANCE OBJETIVOS
El Plan de Emergencia Territorial de la Isla de Menorca (PLATERME) tiene como finalidad constituirse en un instrumento eficaz para hacer frente a las situaciones de grave riesgo, catástrofe o calamidad pública que se puedan presentar en el ámbito territorial de la Isla y establecer la estructura organizativa general para:
- Dar respuesta a todas las emergencias derivadas de los riesgos identificados en el PLATERME como consecuencia de la materialización de éstos, cuando se presenten.
- Coordinar todos los servicios, medios y recursos de las entidades públicas y privadas existentes en la Isla de Menorca, así como aquellos procedentes de otras Administraciones Públicas, según la asignación previa que éstas efectúen en función de sus disponibilidades y de las necesidades del PLATERME.
- Permitir la integración de los Planes de ámbito inferior, tales como Planes de Autoprotección Ciudadana para núcleos sociales consolidados, Planes de Autoprotección Corporativa, etc.
- Asegurar la correcta integración y enlace con los Planes de ámbito superior, como es el caso del Plan Territorial las Islas Baleares (PLATERBAL)
- Garantizar la primera respuesta de los servicios de intervención ante cualquier situación de emergencia que pueda darse en la Isla de Menorca.
- Coordinar y dirigir los apoyos que reciba de otras Administraciones Públicas en el desarrollo de la emergencia, y tener prevista la transferencia de funciones a la Administración Autonómica en caso necesario.
- Promover y apoyar la elaboración de los Planes de ámbito inferior (Planes de Autoprotección Corporativos, Planes Específicos ante determinados riesgos, etc.) así como las medidas de autoprotección en la población y las
acciones que deban ejecutar en caso de emergencia.
Para cumplir el primordial objetivo de la Protección Civil, que es la protección física de las personas y los bienes, como así lo expresa la Ley 2/1985 sobre Protección Civil y ratifica el Real Decreto 407/1992 por el que se aprueba la Norma Básica de Protección Civil, y cuyo fundamento último y supremo es la Constitución Española, donde en su Art. 15 reconoce el derecho a la vida y a la integridad física como valores supremos de la persona, es necesaria y fundamental la estrecha colaboración entre los distintos servicios que actúan ante cualquier tipo de emergencia.
Esta es labor para desarrollar entre los diferentes servicios municipales y supramunicipales (en este caso Insulares) y no debe limitarse sólo y exclusivamente a las actuaciones coordinadas una vez ocurrido un siniestro, sino que ha de existir un trabajo de colaboración previo y continuado para así poder cumplir.
El Servicio Urgències-061-Balears, del Insalud, ofrece los servicios del Centro Coordinador de Urgencias Médicas (CCUM) y el dispositivo de respuesta desde 1992, que da cobertura al 90% de la población insular. Dispone de tres UVI-móviles en Mallorca, una en Menorca (Maó) y otra ambulancia medicalizable en Ciutadella. Se prevé la apertura de otra UVI-móvil en Ibiza a finales de 1997. La UVImóvil de Palma dispone de personal de enfermería en el dispositivo de emergencia en horario laboral ordinario.
El transporte aéreo se realiza mediante avión concertado con la empresa Ambulancias Insulares. Así mismo el transporte de enfermos desde Formentera a Ibiza se realiza en barco ambulancia.
El servicio depende de Gerencia de Atención Primaria.
Es necesario señalar la labor de la empresa privada mayoritaria, Ambulancias Insulares, que dispone de UVI-móviles, aunque no opera como SEME propiamente dicho.
Extraido del informe:
SERVICIOS DE EMERGENCIA MÉDICA
EXTRAHOSPITALARIA EN ESPAÑA (II)
A. Pacheco Rodríguez*/**, A. Álvarez García*,
F. E. Hermoso Gadeo**, A. Serrano Moraza*/***
*Servicio Especial de Urgencias INSALUD-061- Madrid. **Consorcio Público SCIS -EMERGENCIA Ciudad
Real-006. ***Servicio de Emergencia y Rescate SERCAM. Bomberos Comunidad de Madrid-085.
EL 112 EN BALEARES
La Comunidad Autónoma de las Islas Baleares fué la primera del Estado Español que puso en marcha el 112 aplicando las directivas de la Unión Europea (que estableció el 31 de Diciembre de 1.995 como fecha límite de implantación de este servicio para los estados miembros)Con esta decisión se estableció también la obligación de los estados miembros de introducir, en los servicios nacionales de atención de llamadas de urgencia, el número telefónico 112. Como teléfono de emergencias europeo, el 112 suministra atención telefónica a los ciudadanos y visitantes que se hallen en alguna situación de emergencia, independientemente del lugar o el estado miembro en el que se encuentren.
El Govern de les Illes Balears, siguiendo la decisión europea sobre el 112, y sensible a aquello que suponga una mejor atención a todos los ciudadanos, residentes y visitantes, creó en Octubre de 1995 un Servicio Integral de Gestión de Emergencias (SIGE). Con él, no sólo procuró simplificar en un único número de teléfono las llamadas de urgencia o emergencia sino que también creó un sistema de integración informativa y de telecomunicaciones. No se trata únicamente de una simple reunión o concentración física en una o varias salas de diferentes servicios, sino que también incluye la unión o la interconexión que permite que exista un único centro virtual, aunque los centros de coordinación de cada servicio estén ubicados en localizaciones diferentes.
GEIBSA nueva empresa de gestión de la DGE.
PLATERBAL
EL PRESIDENT
Jaume Matas i Palou
— o —-
CONSELLERIA DE FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR
Núm. 10017
Decret 50/1998, de 8 de maig, pel qual s’aprova el Pla territorial de les Illes Balears (PLATERBAL) en matèria de Protecció Civil.
La Protecció Civil s’identifica com la protecció física de les persones i dels béns en situació de greu risc col lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària, en la qual la seguretat i la vida de les persones pugui perillar i sucumbir massivament. La Constitució consagra una sèrie de drets ciutadans i postula una sèrie de principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics. D’entre tots ells podem assenyalar el dret a la vida i a la integritat física, així com els principis constitucionals de solidaritat territorial i d’eficàcia i coordinació administrativa, com a drets a garantir i principis que han d’informar tota política de Protecció Civil.
L’Estatut d’Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els terminis que estableixin les lleis i les normes reglamentàries que en desplegament de la seva legislació dicti l’Estat, la funció executiva en matèria de Protecció Civil.
La Llei 2/1985, de 21 de gener, de Protecció Civil, dona els fonaments per establir els adequats procediments i tècniques de planificació, coordinació i direcció dels diferents serveis públics relacionats amb l’emergència que es tracti d’afrontar. L’esmentada Llei, en el seu article 10.1, disposa que els plans territorials de comunitats autònomes, hauran de ser aprovats pels Consells de Govern respectius i remet a una disposició reglamentària a l’hora de fixar les directrius essencials per a l’elaboració dels plans territorials i dels plans especials de protecció civil.
Per acabar, en desplegament de la Llei 2/1985, es promulga el Reial Decret 407/1992, de 24 d’abril, que aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil. La Norma Bàsica en l’apartat 4, recull els aspectes mínims que ha de contenir un pla.
En l’elaboració del Pla Territorial de les Illes Balears (PLATERBAL) hi han participat les diverses institucions i agents implicats.
Per tot això, a proposta de la consellera de la Funció Pública i Interior, previ acord favorable i unànime de la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pres en la seva sessió de 17 de setembre de 1997, escoltat el Consell Consultiu de les Illes Balears, i haventho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 8 de maig de 1998, DECRET Article únic
S’aprova, mitjançant aquest Decret, el Pla Territorial de les Illes Balears en matèria de Protecció Civil, denominat PLATERBAL, que figura a l’annex.
Disposició final
El present Decret entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Palma, 8 de maig de 1998
EL PRESIDENT
Jaume Matas i Palou
La consellera de la Funció Pública i Interior
Maria Pilar Ferrer Vanrell
CAPÍTOL 1. CRITERIS GENERALS
1. CRITERIS GENERALS
1.1. INTRODUCCIÓ
Els accidents, sinistres i catàstrofes produïts tant per causes naturals com per errades tècniques i errors humans són, per desgràcia, cada cop més freqüents a la nostra societat.
Tots aquest esdeveniments poden arribar a originar situacions a les quals la societat, amb la seva organització normal, sigui incapaç de fer front satisfactòriament, per això les institucions governamentals han comprès la necessitat de l’existència d’una organització encarregada de proporcionar una resposta de manera simple, flexible, ràpida i efectiva a aquest tipus de situacions.Les competències d’aquesta organització recauen en l’actualitat en Protecció Civil.
Les competències de Protecció Civil tenen com a finalitat garantir la seguretat dels ciutadans, béns i medi ambient davant qualsevol tipus de risc o calamitat.
Protecció Civil és un servei públic on participen les diferents administracions públiques, així com els ciutadans, en l’organització, funcionament i execució.
Protecció Civil a d’oferir una resposta adequada mitjançant un sistema apte tant per a actuar en emergències catastròfiques o calamitoses, com en aquelles altres menys greus que, sense produir trastorn social, requereixen una atenció coordinada entre les distintes administracions públiques implicades, i d’aquestes amb els particulars. L’extraordinària heterogeneïtat i amplitud de les situacions
d’emergència, així com de les necessitats que generen i dels recursos humans i naturals que han de ser mobilitzats per fer-li front converteixen Protecció Civil, en primer lloc i especialment, en un problema d’organització. Però seria un error que Protecció Civil pretengués crear uns serveis específics, suplantar o exercir directament els serveis públics amb què ella puguin tenir relació. Protecció Civil ha d’actuar amb procediments d’ordenació, planificació, coordinació i dirección dels distints serveis públics relacionats amb l’emergència que es tracta d’afrontar.
En els supòsits d’emergència que requereixin l’actuació de Protecció Civil, una part molt important de la població depèn, almenys inicialment, de les seves pròpies forces. D’aquí que, com a primera fórmula d’actuació, calgui establir un complex sistema d’accions preventives i informatives, a fi de que la población adquireixi consciència sobre els riscos que pot sofrir i es familiaritzi amb les
mesures de protecció que, en cada cas, ha d’utilitzar.
La gestió d’emergències ha de basar-se en la planificació de les actuacions que cal realitzar i en la previsió de mecanismes adequats de coordinació entre els distints organismes que intervenen en elles, per això la present disposició pretén establir el marc fonamental que hi possibiliti la integració dels distints mecanismos de resposta front a emergències i calamitats en un sistema d’atenció d’emergències
integrat i compatible.
La Norma bàsica de Protecció Civil, aprovada per el Reial decret 407/1992 de 24 d’abril, constitueix el marc fonamental per la integració dels plans de Protecció Civil en un conjunt operatiu i susceptible d’una ràpida aplicació, determina el contingut del que cal acomodar-la dita planificació per aconseguir la coordinació necessària de les diferents administracions públiques i permetre, en el seu cas, la funció directiva de l’Estat, per a emergències on sigui present l’interès nacional.
Són emergències on està present l’interès nacional:
- Les que requereixen, per a la protecció de persones i béns, l’aplicació de la Llei orgànica 4/1981, de l’1 de juny, reguladora dels estats d’alarma, excepte setge.
- Aquelles en les que és necessari preveure la coordinació d’administracions vàries perquè afecten diverses Comunitats autònomes i exigeixen una aportació de recursos a nivell supraautonòmic.
- Les que per les seves dimensions efectives o previsibles requereixin una direcció nacional de les administracions públiques implicades.
- A l’efecte d’aquesta Norma bàsica, s’entén per Pla de Protecció Civil la previsió del marc organicofuncional i dels mecanismes que permeten la mobilització dels recursos humans i materials necessaris per a la protecció de personal i béns en cas de greu risc col lectiu, catàstrofe o calamitat pública, així com l’esquema de coordinació entre les distintes administracions públiques cridades a intervenir.
Els plans de Protecció Civil es classificaran en:
- Plans territorials. La seva elaboració tindrà com a objectiu afrontar les emergències generals que es puguin presentar en cada àmbit territorial (de la Comunitat Autònoma i d’àmbit inferior).
- Plans especials. La seva elaboració tindrà com objectiu fer afrontar els riscos específics la naturalesa dels quals requereixi una metodología tecnicocientífica adequada per cada un d’ells.
- En conseqüència, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) en virtut de les seves competències, ha elaborat el present Pla territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL).
- Per l’elaboració del PLATERBAL s’han tingut en compte els criteris i directrius establerts en la Norma bàsica a fi que sigui homologable i pugui integrar-se, en cas necessari, en altres plans d’àmbit superior.
- La Norma bàsica determina que els plans territorials han d’establir l’organització dels serveis i recursos que necessaris:
- De la mateixa administració que efectua el Pla.
- D’altres administracions públiques, segons l’assignació que aquestes efectuïn en funció de les seves disponibilitats i de les necessitats de cada Pla territorial.
- D’altres entitats públiques o privades.
Així mateix, per concretar alguns dels criteris i directrius esmentats anteriorment s’han tingut en compte, partint del caràcter de Pla director que ha de presentar el PLATERBAL, establint el marc organitzatiu general en relació amb el seu corresponent àmbit territorial, els següents:
- Definir els elements essencials i permanents del procés de planificació.
- Permetre la integració dels plans territorials d’àmbit inferior.
- Permetre la fixació d’objectius globals i garantir l’actuació de la CAIB en ordre l’estudi i prevenció de les situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública, i a la protecció i socors de persones i béns en els casos en què aquestes
situacions es produeixin.
- Proporcionar estratègies per a l’articulació dels plans de les administracions locals, per a l’adaptació estructural dels plans especials que determina la Norma bàsica i altres que realitzi la pròpia CAIB.
- Determinar el Programa d’implantació del Pla territorial i mantenint-ne l’eficàcia.
- Establir directrius per a la planificació local.
- Determinar programes generals d’actuació i aplicació de mitjans necessaris per assolir els objectius globals a curt, mitjà i llarg terme, a causa que la planificació no és un producte sinó un procés continu d’adaptació i millora.
D’altra banda, el PLATERBAL com a marc organitzatiu general, presenta un grau de flexibilitat que permet l’ajust del model de planificació establert amb el marc real de la situació presentada.
Consejos Insulares Menorca
Núm. 371
Aprobación definitiva del Plan Territorial de Protección Civil de la isla de Menorca (PLA TERME).
Aprobado definitivamente, por el Pleno de esta Corporación, en sesión de 24 de mayo de 2004, el Plan Territorial de Protección Civil de la isla de Menorca (PLA TERME).
Publicado anuncio en el BOIB núm. 158, de fecha 9 de noviembre de 2004, relativo a la homologación del Plan Territorial de Protección Civil de la isla de Menorca.
De acuerdo al Decreto 50/1998, de 8 de mayo, se considera definitivamente aprobado el expediente y se procede a la publicación del Plan, que se adjunta.
La presidenta
Joana M. Barceló Martí
Maó, 4 de enero de 2005.
LA TERME (1ªPARTE)
ÍNDICE
CAPITULO 1: CRITERIOS GENERALES
CAPITULO 2: AMBITO TERRITORIAL
CAPITULO 3: EL RIESGO
CAPITULO 4: CARTOGRAFIA
ANEXO 1: DEFICIENCIAS
ANEXO 2: SISTEMA DE INDICADORES DE RIESGO
ANEXO 3: BIBLIOGRAFIA
1. CRITERIOS GENERALES
1.1. INTRODUCCIÓN
La Ley Orgánica 2/1983, de 25 de febrero, aprueba el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares atribuyendo a ésta, en los términos que establezcan las leyes y las normas reglamentarias que en el desarrollo de su legislación dicte el estado, la función ejecutiva en materia de Protección Civil.
Como desarrollo directo de esta legislación se promulgan la Ley 2/1998 de 13 de mayo de Ordenación de Emergencias en las Islas Baleares, así como el Decreto 50/1998, de 8 de mayo por el que se aprueba el Plan Territorial de las Islas Baleares (PLATERBAL) en materia de Protección Civil.
Este Plan ejerce de Plan Director de la Comunidad Autónoma, bajo las directrices que marca éste y su desarrollo reglamentario se debe realizar la Planificación de ámbito territorial inferior, tanto Insular como Municipal donde proceda.
La Protección Civil se define según la Ley 2/1985 de 21 de Enero de Protección Civil, como un servicio público en cuya organización, funcionamiento y ejecución participan las diferentes Administraciones Públicas, así como los ciudadanos mediante el cumplimiento de los correspondientes deberes y la prestación de su colaboración voluntaria.
Con esta filosofía de colaboración y participación se elabora el PLAN DE EMERGENCIA TERRITORIAL DE LA ISLA DE MENORCA (PLATERME).
Los Planes Territoriales se elaboran para hacer frente a emergencias generales que se puedan presentar en el ámbito territorial, en este caso Insular de Menorca y establecen la organización de los servicios y recursos que proceden de:
- La Administración que efectúa el Plan.
- Las Administraciones Públicas.
- Entidades públicas y privadas.
El presente PLAN DE EMERGENCIA TERRITORIAL DE LA ISLA DE MENORCA, es un Plan Territorial básico y requiere, para su validación según la legislación y normas de Protección Civil vigentes:
- Aprobación por parte de Consell Insular de Menorca.
- Aprobación por parte la Comisión de Protección Civil del Gobierno Balear.
1.2. OBJETIVOS Y ALCANCE OBJETIVOS
El Plan de Emergencia Territorial de la Isla de Menorca (PLATERME) tiene como finalidad constituirse en un instrumento eficaz para hacer frente a las situaciones de grave riesgo, catástrofe o calamidad pública que se puedan presentar en el ámbito territorial de la Isla y establecer la estructura organizativa general para:
- Dar respuesta a todas las emergencias derivadas de los riesgos identificados en el PLATERME como consecuencia de la materialización de éstos, cuando se presenten.
- Coordinar todos los servicios, medios y recursos de las entidades públicas y privadas existentes en la Isla de Menorca, así como aquellos procedentes de otras Administraciones Públicas, según la asignación previa que éstas efectúen en función de sus disponibilidades y de las necesidades del PLATERME.
- Permitir la integración de los Planes de ámbito inferior, tales como Planes de Autoprotección Ciudadana para núcleos sociales consolidados, Planes de Autoprotección Corporativa, etc.
- Asegurar la correcta integración y enlace con los Planes de ámbito superior, como es el caso del Plan Territorial las Islas Baleares (PLATERBAL)
- Garantizar la primera respuesta de los servicios de intervención ante cualquier situación de emergencia que pueda darse en la Isla de Menorca.
- Coordinar y dirigir los apoyos que reciba de otras Administraciones Públicas en el desarrollo de la emergencia, y tener prevista la transferencia de funciones a la Administración Autonómica en caso necesario.
- Promover y apoyar la elaboración de los Planes de ámbito inferior (Planes de Autoprotección Corporativos, Planes Específicos ante determinados riesgos, etc.) así como las medidas de autoprotección en la población y las
acciones que deban ejecutar en caso de emergencia.
Para cumplir el primordial objetivo de la Protección Civil, que es la protección física de las personas y los bienes, como así lo expresa la Ley 2/1985 sobre Protección Civil y ratifica el Real Decreto 407/1992 por el que se aprueba la Norma Básica de Protección Civil, y cuyo fundamento último y supremo es la Constitución Española, donde en su Art. 15 reconoce el derecho a la vida y a la integridad física como valores supremos de la persona, es necesaria y fundamental la estrecha colaboración entre los distintos servicios que actúan ante cualquier tipo de emergencia.
Esta es labor para desarrollar entre los diferentes servicios municipales y supramunicipales (en este caso Insulares) y no debe limitarse sólo y exclusivamente a las actuaciones coordinadas una vez ocurrido un siniestro, sino que ha de existir un trabajo de colaboración previo y continuado para así poder cumplir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario